Els premis Vila de Catarroja potser són els més importants que s'atorguen en la nostra llengua a l'Horta Sud i any rere any la novel·la, la narrativa i els assajos d'investigació que es presenten augmenten el nivell de l'edició anterior.
Hi hagué, però, un període d'excepció quan la regidoria de Cultura estigué en mans d'UV i l'alcaldia la detentava Txirivella a mitjans dels noranta i els premis s'atorgaven a 'escriptors' blavers. En fi, coses que només poden passar a Catarroja.
L'edició d'enguany, que se celebrà al TAC estigué marcada pel pèssim nivell de les intervencions polítiques de Nàcher, regidor de Cultura, i de l'alcaldessa de Soledad Ramon.
El primer començà la intervenció agraint a l'alcaldessa el fet que haguera confiat en ell la delegació de Cultura, com si en lloc d'atorgar un premi estiguera a la seua primera comunió, i després agraí, també, a MAL (sí senyors: a MAL) l'ajuda i el recolzament rebuts.
P'a morir-se.
El discurs de Soledad Ramon, a més de buit i ple de generalitats i vaguetats, tingué un nivell lingüístic tan lamentable que ni fent-ho a propòsit algú podria pegar tants colps de peu al diccionari i demostrar un menyspreu tan evident per la nostra llengua.
La paraula estrella que feu sagnar les orelles dels assistents fou quan per referir-se als guardonats emprà la paraula gualardonats, un híbrid a mig camí entre guardonats i galardonados.
De veritat que no hi ha ningú que, a banda d'escriure-li els discursos, tinga el detall de repassar-los amb ella per evitar intervencions com les de dissabte passat?
Informació oficial sobre l'acte ací
0 comentari/s:
Publica un comentari